Ara fa un any, l’Associació de Veïns i Veïnes de Zona Universitària ens va demanar intentar aturar l’espectacle de llums i sons que estava previst celebrar en pocs dies als Jardins de Torre Girona, davant el Rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Aquest parc, curiosament molt poc conegut, constitueix una àrea verda de gran importància ecològica per la presència estable d’aigua que permet acollir una gran diversitat d’espècies, convertint-se així en una zona de refugi natural dins l’entorn de Barcelona. S’hi han inventariat fins a 58 espècies d’ocells (entre d’altres, ocells aquàtics, espècies protegides hivernants i residents, altres espècies estivals, residents no protegides, i fins i tot exòtiques), a més de mamífers, amfibis i alguns invertebrats. En quant a la flora del parc, el catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona hi recull quatre conjunts catalogats incloent-hi alguns exemplars de pins pinyers, pins blancs, arbres ampolla i tarongers de Louisana.

Tanmateix, pel seu valor històric, els Jardins gaudeixen de la declaració de bé d’interès urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona.

Malauradament, malgrat treballar contra-rellotge la denúncia no va poder interposar-se fins a gairebé la vigília de què l’espectacle s’inaugurés (el següent dilluns 20 de novembre). Hi acompanyàvem un contundent Informe dels serveis ambientals de la UPC denunciant els greus perjudicis que un espectacle amb previsió de 300.000 visitants durant 63 dies podia ocasionar. 

I, tot i que demanàvem la paralització cautelar de l’espectacle, com era de témer, ja no hi vam arribar a temps. Per si algú hi té interès, aquí podeu trobar còpia de la denúncia presentada.

Lamentablement, van produir-se alguns dels danys temuts: alguns ànecs atropellats quan fugien dels sorolls i vibracions i la caiguda a la via pública d’un arbre de grans dimensions que, afortunadament, no va causar cap desgràcia personal. Veieu l’ampliació de denúncia amb aquest fet.

Com abans dèiem, els tempos judicials van impedir que l’espectacle pogués aturar-se l’any passat, però la pressió veïnal ha aconseguit que, aquest any si, s’hagi pogut aturar (in extremis doncs ja havia començat el muntatge). Un èxit doncs de la mobilització veïnal.